Apunts biogràfics.

Photographer

A l'edat escolar rep estudis de solfeig i violí que practica al cor de la parròquia. Posteriorment, ingressa al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. A més de les assignatures bàsiques, segueix les disciplines d'Harmonia, Contrapunt, Fuga, Formes musicals, Història, Estètica i Direcció coral, complementades amb un curs d'expressió dramàtica.
És l'autor de diverses cançons de cant coral, una d'elles editada per la FCEC amb text de Pere Casaldàliga.
Té escrites diverses harmonitzacions. Fundador i director de la Coral Floc d'Alforja i director de la Coral de l'Esplai de Reus. Es dedica a l'ensenyament de la música, practicant, també, la pintura com a recerca íntima personal.
L'any 1957, conjuntament amb el polifacètic amic seu, Josep Fuster, s'inicia en la fotografia, i funden l'Agrupació Fotogràfica d'Alforja. Confessa haver après la fotografia a través de les revistes franceses on el seu admirat Daniel Masclet ensenyava llurs tècniques. Positiva les seves obres personalment i investiga els revelats forçats de rodets tan de moda a l'època dels cinquanta i seixanta.
La seva obra es caracteritza per la recerca dels diferents aspectes de la vida quotidiana d'Alforja, atret per la senzillesa dels fets més intranscendents i dels petits detalls de les activitats dels seus conciutadans.
La producció fotogràfica de l'autor és vital, sempre en el moment oportú, d'una rigorosa sobrietat, on generalment mai existeix una segona presa per a afiançar l'esdeveniment. Els seus enquadraments són precisos, denotant la meticulositat i precisió característiques.
L'impacte testimonial de la seva fotografia, testimoni d'una època amb un fort contingut auster i possiblement ingenu, se'ns transmet a cada pas, propiciant una entusiasta acceptació a l'espectador que participa dels fets descrits.
Jordi Olivé té a prop el nucli d'afecció reusenca i es relaciona amb ells, establint-se una comunicació que, fins avui, forma part de la més tradicional companyonia. S'ha dedicat a l'ensenyament de la iniciació a les tècniques fotogràfiques a la joventut local.
Guanyador de la Medalla Puigcerver els anys 1957, 1958, 1966, 1971 i 1975, també obté diversos premis, entre els quals destaca la Medalla Gaudí del 1963. Fruit de l'amistat personal amb Josep Maria Ribas i Prous, presenta a través de l'AFR, i patrocinada per l'Obra Cultural de Caixa Tarragona, una excepcional exposició que titula "El vent que passa", classificada dintre de l'important marc de la "Primavera Fotogràfica a Catalunya", convocada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'exposició obté tant d'èxit que es presenta a París, dintre de les jornades catalanes a París del 1984 (Mois de la Photo), així com a Perpinyà el 1985. La seva obra és elogiada per la crítica, que situa la producció de Jordi Olivé a l'altura dels clàssics de la fotografia catalana de l'època. A través de l'AFR presenta "El vent que passa" a la Societat Fotogràfica de Guadalajara, fent-la circular per França (zona d'Orleans), així com diverses mostres col·lectives d'importància.
Ha estat autor seleccionat a la prestigiosa mostra "Temps de silenci", Panorama de la fotografia espanyola dels anys 1950-60, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presentada al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, així com al Palais Tokyo de París, seu de la Mission du Patrimoine Photographique del Ministeri de Cultura francès.

Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus
No s'autoritza la reproducció total o parcial d'aquesta publicació.

 

Contactar